Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dimarts, 28 de desembre del 2010

La sason del gratacuol

Lo gratacuol (o garraba) es la fruta del garrabièr.
S’emplegava autres còps per far de farsejadas, mas se pòt utilizar per far de confituras gostosas. Lo problèma es qu’aquò o se cal ganhar !
D’en primièr se cal acarar amb lo vegetal espinut (amistós coma un garrabièr !), val mai se cargar de pelhas vièlhas e se cambiar en singlar. Cal tanben s’armar de paciéncia : auretz vòstre kilò benlèu al cap d’una ora… Un conselh : i cal pas anar amb la saqueta en plastòc del supermercat que se desboselarà sul pic d’un còp d’espina e auretz lo trabalh escampilhat pel sòl !
Per la seguida, es un trabalh fastigós que balha a pro pena 1,5 kg de confitura per 4 kg de fruta.

Vaquí la recèpta de gratacuol (o garraba).
Lavar las garrabas dins d’aiga, levar las branquetas, las fuèlhas, etc.
Dins un pairòl, cobrir d’aiga e far bolhir 30 min.
Daissar enfregir. Quand es tebés, passar a la molineta, grasilha mejana.
Pesar e ajustar 1/3 del pes de sucre.
Tornar far prene lo bolh.
Botar en topin.
Ieu ajusti un pecic de polsa de caróbia per espessir e perfumar.

Lo gratacuol es comol de bonas causas per la santat.

Composicion :

- pectina ;
- sucres (dont lo sorbitòl) ;
- polifenòls (tanins) : pròanocianidòls e flavonoïdas ;
- vitaminas : vitamina C (acid ascorbic) 0,5 à 1,7 % , vitaminas del grop B ;
- autres acids organics : citrica, malica.

Ara, nos podèm congostar !

dilluns, 27 de desembre del 2010

Noveleta de Nadal

Es lo temps de Nadal, e i a un fum de mond uèi dins lo metrò.

        Subte, un tindament ressona. Sul pic, un òme se debigossa bravament. S’afana mai que mai. Tortilha que tortilharàs. Ensaja de s’enfonilhar la man dins la pòcha. Es malaisit qu’es pas de creire amb tot aquel mond quichats coma de sardas. Es pas de bon far qu’es sietat. Totjorn la musica, quina pega ! Quita pas de bolegar fèrme.

        Ara s’es quilhat. Capitarà o pas ? Enfin, la man es dins la pòcha. Furga, fosega furiosament. E tot d’una, fin finala , sortís lo mocador. Raspa ! D’un gèst rabent mas biaissut, lo mocador trapa, còp sec ça que la, la gotassa que nasejava dangierosament e menaçava de s’escapar del cap d’un nas grandàs, roginós e lusent per s’escampar qual sap ont ?

La sonariá ?

Es lo despertador que campaneja, es ora de se levar !

E cric e crac lo sòmi es acabat.

dijous, 23 de desembre del 2010

Present : lo camin de Damas

Per Nadal vos vòli far un pichon present qu’aquela pauseta n’es un. Per ieu, una vertadièra revelacion… e cossí dire ? la confirmacion que :
- Lo sud es quicòm qu’existís, quicòm de fòrt (culturalament).
- La mar miègterranèa es pas qu’un lac coma o disiá Josèp Delteil.
- Avèm fòrça de veire amb lo mond oriental (mercès A. Surre Garcia per sas conferéncias : Los Orients d’Occitània).
- Una cançon, coma un aucèl migrator…
- La cultura universala o pas.
- La cultura umanista o pas.
- La libertat coma una cançon.
- Una flor que seguís son camin, la Nigèla Damasquina de J-C. Forêt (Sang e saba) ?
- Una filha que cresiam perduda e que tòrna encara mai polida.
Es aquí lo miracle : una version libanesa de Adieu paure Carnaval ! Wa Habibi per Savina Yannatou, cantaira grèga e sos amics Ayoub Bout e Miquèl Gil Primavera, sièis minutas d’emocion blosa aquí :


Bon Nadal a totes !

diumenge, 19 de desembre del 2010

França Musica

Diluns 13 de decembre, Richard Galliano èra convidat sus França Musica per Alex Taylor dins l’encastre de l’emission « Musique matin». Es un musicaire (acordeonista) que s’interessa dempuèi totjorn al jazz mas tanben a totas las musicas popularas. Tornava bèl just d’America del Sud, particularament de Brasil ont aviá vistalhat lo Nordeste. N’èra encantat e parlèt amb fòrça emocion del fòrro. Evoquèt tanben son trabalh amb d’artistas coma Nougaro, Barbara, Gréco. Parlèt de Bach e de la musica classica. Viu a Niça e jòga de còps encara amb son paire qu’a ochanta ans passats. Una personalitat atrasenta.
Aquí un escapolon de son talent.



Dimècres 15 de decembre, èra Hervé Di Rosa lo convidat d’Alex Taylor sus França Musica dins l’encastre de l’emission « Musique matin ». Òc, fau bravament de reclama per aquela emission que la tròbi fòrça interessanta. Non, ai pas d’accions a França Musica. Hervé Di Rosa es un artista pintre co-fondator, amb son fraire, del Musèu Internacional de las Arts Modèstas de Seta (MIAM). A l’ora d’ara, viu a Sevilha ont se debana (fins al 30 de decembre 2010) la mòstra que se sona : « Demasiado viejos para el graffiti, demasiados jóvenes para morir ».
Ne vaquí una idèa.

divendres, 17 de desembre del 2010

De qué, romegaires ?

Son romegaires los Occitans ? Benlèu qu’aquò’s vertat ? Subretot s’agacham  lo vocabulari que ne parla.
E encara, n’ai segurament desbrembat…

S’acometre
S’encanhar
S’encavalar
S’encanissar
S’encolerar
S’engalinar, s’engalinejar
S’emmoscalhar
Se cabrar
S’enfadar
    S’enfuocar
    S’encolerir
S’enchiprar
S’enferonir
S’emmaliciar
S’endemoniar
S’endiablar
S’enartar
S’encapriçar, s’encapriciar, se capriçar
S’empebrinar
    S’empepinar
    S’encatarriar
S’enfuronar
S’enfuscar,
S’enfumar, s’enfumascar
S’engarçar
S’engastar
S’engarrir
S’engimerrar, s’engimerrir
S’enlanhar
    S’irritar
    S’irar
S’enneïr
S’enrufar
S’emportar
Se montar
S’iragar
S’iràisser
S’enguindar
S’engendarmar
    S’endenhar
    S’enrabiar
S’entaïnar, s’encaïnar
S’entantinar
S’enverenar, s’enverinar
Se corroçar
S’endevar
S’eneguetir
S’embalar
S’embufar, s’embufecar
    S’amalir
    S’embroncar
    Aver la fotra
Montar sus la figuièra

Plan segur, dempuèi 8 sègles, avèm de que…

diumenge, 5 de desembre del 2010

Revista, revista, revista...

E ben, quina tropelada de blògs LLCER !
Una amorosa de Pei-Lobié amb una decoracion polideta, Occima que nos parla de la bona vila d’Arles, Carole de la pedagogia Freinet, una parpalholejaira audenca nostalgica de las annadas 70 (n'en cal ça que la !), un poeta de las garrigas roquetianas, una cercaira de tresaur en Avairon, una sòcia de rubí de XIII, una Sanquilha afiscada de BD (entre autre), lo blòg de Mimi del còr bèl, una lemosina qu’estima plan son país (normal), una Caròleuh dançaira de tria, un despatriat en Germania, un Marselhés totjorn jove, Tomàs l'afogat de musica, un Pichirico  de las fotòs remirablas, un amorós de Bèla Ciao, un passejaire sul camin d’Augièr.
En mai d'aquò, los qu’an pas esperat la crida de Mela : un Lemosin mai rapid que son ombra (urosament qu'i siás !), una Fadarèla e son blòg gaireben professional, lo polit Cant de l’ochava, un rabelesian pro savi, l’Anchoia, Chichoa en barraquetas.
Coma tot escapolon que se respècta es fòrça mirgalhat, manca pas que lo ratet-lavaire :)