dilluns, 26 de gener del 2015

LOS PESCAFINS DE VENÈRCA

 Cadun amb’una canavèra,
Nos anirem long del canal…
(aire conegut)

       
  Quatre òmes maridats se retròban per pescar.

Lo primièr :

-      Avètz pas idèa de çò qu’ai degut far per poder èsser aquí aqueste matin : prometèri a la femna que la dimenjada venenta anavi pintrar l’ostal tot.

-      Vai te’n vai ! fa un autre, es pas res aquò. Ieu deguèri prometre d’anar botiquejar amb ela, de crompar una farda e un anèl macarèl !

-      Volètz rire, diguèt lo tresen : ieu me calguèt engatjar de tornar adobar la cosina, l’electrodomestic cap e tot !

Lo quatren polsava pas brica.
   
    -   E tu ?


    -   E ben ieu, quand lo despertador tindèt a cinc oras, m’acerquèri d’ela e li diguèri : « Miga, te desiri. » Ela me respondèt : « Mas mon amic, deves pas anar a la pesca ? »

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada