Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dimecres, 25 de desembre del 2013

CONTE DE NOËL

     Dins un convent, la maire superiora vièlha es ajaçada. Es a mand de tibar l’artelh e totas las religiosas son acampadas a son cabèç per pregar e per l’assistir dins sos darrièrs moments. Sèm lo 24 de decembre.
Sabon pas de que far per son darrièr Nadal. Alara, una li porgís un pauc de lach « bio » que ven de la bòria de la comunautat.
La paura ensaja de tastar, mas lèu descorada, vira lo cap.
Una autra se rementa que l’an passat, un piós donator aviá portat un botelhon de riquiquí.
La religiosa dobrís la cantina, ne vueja un brave rajal dins lo lach e torna alprèp de la morenta. Li banha los pòts amb la benediccion dels àngels de la grépia.
La maire ne beu un còp, puèi un autre, e encara un autre… e après aver acabat tot fins a la darrièra goteta, trapa la fòrça per dire :

« Après aver viscut amassa aquel darrièr jorn de fèsta, voldretz plan recebre un darrièr conselh… »

Se quilha sul lièch coma reviscolada, sa cara s’enlusentís d’una jòia que sembla tota celesta, e fa :

« La vaca, aquela d’aquí, subretot la vendètz pas jamai ! »

JOYEUX NOËL



dijous, 7 de novembre del 2013



BONNETS ROUGES


Aurai pas qu’un mot, sénhers patrons : una granda capelada.
Aquò’s bèl, aquò’s fabulós : capitar a far entendre « bota per barral » als salariats bretons.
E coma a Guiclan faire aplaudir la demolicion d’un portic d’eco-taxa al nom de la defensa de l’emplec, es extrordinari, un pauc maquiavelic benlèu, mas grandaràs. Òsca als patrons locals e al MEDEF nacional, e tanben a sos representants de la dreta extrèma e de l’UMP, mascarats pel còp en aparaires de la classa obrièra, segur o caliá gausar, mas coma disiá Audiart : « Les cons ça ose tout ». Aquels braves salariats venguts caumaires  que se passejan jos l’uèlh trufandièr de sos patrons licenciaires, lo cap cargat de la meteissa boneta roja, aquò auriá pogut èsser esmovent s’èra pas tan triste.
Meteissa boneta roja, mas aquí encara, se podiá veire la diferéncia entre lo salariat licenciat e lo patron licenciaire, que la boneta del patron portava encara lo riban, marca del present del patron d’Armor Luxe, boneta porgida a gratis, mentre que la boneta del salariat portava encara l’etiqueta penjanta del prètz pagat (entre 5 e 12 euros).
E òc, totes amassa per desrabar los portics d’eco-taxa, mas per çò qu’es de l’emplec, aquò’s coma per la boneta, i a lo prètz de la neciesa.

dijous, 17 d’octubre del 2013

COMME TOI

Je m'appelle Léa, mon nom est un peu comme le tien Leonarda.
 
Comme toi j'ai 15 ans
Comme toi je vais à l'école,
Comme toi j'habite en France
Comme toi j'ai des bras des jambes, un coeur
Comme toi j'ai des amis,
Comme toi j'aime,
Comme toi j'ai des rêves, des espoirs,
Comme toi je ris et je pleure,
 
Je pleure aujourd'hui car j'ai honte,
J'ai honte d'avoir fêté le changement,
J'ai honte de rester quand toi tu pars
J'ai honte de mon gouvernement
 
J'ai honte d'être Léa et pas Leonarda
 
E tant pièg per l'occitan aqueste còp !

dimecres, 11 de setembre del 2013



ANIVERSARI


 « … je serai toujours près de vous, vous aurez au moins le souvenir d’un homme digne qui fut loyal avec la patrie. Le peuple doit se défendre et non pas se sacrifier, il ne doit pas se laisser exterminer et humilier. Allez de l’avant, sachant que bientôt s’ouvriront de grandes avenues où passera l’homme libre pour construire une société meilleure. »

Qual es lo president socialista, autor d'aquela declaracion ?
Hollande ?
Vos trufatz.
Es Salvador Allende lo 11 de setembre de 1973, fa bèl just 40 ans.
Ensajam de t'oblidar pas, sénher President !