De fil en veta...: d’octubre 2023

dissabte, 28 d’octubre del 2023

BLASCO IBAÑEZ

En valencian.
Era un flare d'ací prop, del convent de Sant Miquel i els Reis ; el pare Salvaor, molt volgut i apreciat per lo templaot i llest.
Yo no l'he conegut, pero mon yayo encara s'enrecordava d'haver-lo vist quan visitava a sa mare i en las mans creuades sobre la pancha esperava el chocolate a la porta de la barraca.
¡ Quin home ! Pesava prop de dèu arroves ; quan li feen hàbit nou entrava tota una peça ; visitava al dia onze o dotze cases, fent-se en cadascuna dos onces de chocolate, i quan la mare de mon yayo li preguntava :
- ¿ Qué li agrada més, pare Salvaor ? ¿ Uns ouets en creïlles o unes longanices del " frito " ?
Ell contestava, en una veu com un ronquit :
- ¡ Tot barrejat ; tot barrejat !

En occitan.
Èra un monge d’aquí pròche, del convent de San Miguel de los Reyes ; lo paire Salvaor, fòrça presat de totes per l’èime e la bonassariá.
Lo coneguèri pas, mas mon papeta se remembrava quand veniá en çò de la maire, las mans sul ventre a esperar lo chocolat a la pòrta de la barraca. Quin òme ! Costejava lo quintal ; quand li fasián un vestit nòu, caliá un ròl complet de teissut ; cada jorn visitava onze o dotze ostals ont s’empassava dins cadun sas doas onças de chocolat. Quand la maire de mon papeta li demandava :
- Que vos agrada mai, paire Salvaor : uòus amb patanas o salcissa en padena ?
Aqueste respondiá d’una votz roncadissa :
- Tot barrejat ; tot barrejat !
Tirat de QUATRE CONTES I UN POEMA EN LLENGUA VALENCIANA a las Edicions Mosseguello.

dijous, 26 d’octubre del 2023

EXCUSAS TORNARMAI

Google accepta pas pus l'apasturatge d'aqueste blòg ont se pòt pas mai far que que siá, levat escriure aquel messatge. Benlèu las causas se van adobar ?
***
Google ne permet plus que j'alimente ce blog sur lequel je ne peux plus rien faire, si ce n'est écrire ce message. Peut-être les choses vont-elles se régler ?

diumenge, 22 d’octubre del 2023

LO BÈL ESTIU

D’aquesta passa èra totjorn fèsta. Bastava daissar l’ostal e traversar la carrièra, per venir coma baujas, e tot èra tan bèl, subretot de nuèit, que quand tornàvem completament mòrtas de cansièra esperàvem encara que quicòm arribèsse, qu’espetèsse un incendi, que nasquèsse un nenet a l’ostal, o quitament que trauquèsse subte lo jorn e que lo monde sortirián per carrièra e que se poiriá contunhar, camina que caminaràs, fins a las pradas e per delà las còlas.
Traduccion del libre de Cesare PAVESE, La bella estate (incipit)

dimecres, 18 d’octubre del 2023

FASÈTZ EXCUSA...

... mas dempuèi un moment capiti pas pus de publicar los comentaris.
Regreti, mas mas recercas son demoradas vanas. Ai ensajat de cambiar de navigator mas i pas res a far, i a quicòm que truca e sabi pas qué.