Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dijous, 31 de desembre del 2020

dimecres, 30 de desembre del 2020

PER ACABAR


Per acabar l'annada, aquí una revirada d'un trocet de Candide.

Un jorn, Cunegonda, en tot passejar al ras del castèl, dins lo bosquet que sonavan pargue, vegèt pels bartasses lo doctor Pangloss que balhava una leiçon de fisica experimentala a la serviciala de sa maire, bruneta fòrça polida e fòrça domètja. Coma Madomaisèla Cunegonda aviá fòrça disposicions per las sciéncias, agachèt, sens ne quicar una, las experiéncias renoveladas que ne foguèt testimòni ; vegèt clarament la rason sufisenta del doctor, los efièches e las causas, e se’n tornèt fòrça trebolada, fòrça pensativa, tota emplenada del desir d’èsser sabenta, somiant que poiriá ésser la rason sufisenta del jove Candide, que podiá tanben èsser la sieuna.
Rescontrèt Candide en tornar al castèl, e rogiguèt ; Candide rogiguèt tanben ; ela li diguèt bonjorn d’una votz borrolada, e Candide li parlèt sens saber çò que disiá. L’endeman après sopar, coma sortissián de taula, Cunegonda e Candide se trobèron darrièr un paravent ; Cunegonda daissèt tombar lo sieu mocador, Candide l’amassèt. Li prenguèt ela innocentament la man, lo jovenòme potonegèt innocentament la man de la jove domaisèla amb una vivacitat, una sensibilitat, una gràcia tota particulara ; las bocas se rescontrèron, los uèlhs s’abrandèron, los genolhs tremolèron, las mans se perdèron. Sénher lo baron de Thunder-te-tronckh passèt près del paravent, e vesent aquela causa e aquel efièch, bandiguèt Candide del castèl amb fòrça còps de pè dins lo darrièr ; Cunegonda còrfaliguèt ; foguèt bacelada per madama la barona tre que se reviscolèt ; e tot foguèt desbalausit dins lo mai bèl e lo mai agradiu dels castèls possibles.
VOLTAIRE, Candide (1759)

dimarts, 29 de desembre del 2020

DIABLE DE RONSARD


« Tu sauras dextrement choisir et approprier à ton oeuvre les vocables plus significatifs des dialectes de notre France, quand ceux de ta nation ne seront assez propres ne signifians ; ne se faut soucier s’ils sont gascons, poitevins, normans, manceaux, lionnois ou d’autre pays, pourveu qu’ils soyent bons et que proprement ils expriment ce que tu veux dire.»
(Ronsard, 1565)

divendres, 18 de desembre del 2020

ANÓNCIA


N'avètz lo confle del cubrifòc ?
Volètz festejar amb la familha, los amics sens cap de problèma ?
Coneissi un luòc, mas benlèu vosautres tanben ?

dijous, 17 de desembre del 2020

SEGON GRAND CORPS MALADE


 Abraçar qualqu’un : non – essencial
 Dobrir un libre : non – essencial
 Sorrire sincèr : non – essencial
 Anar als concèrts : non – essencial
 Passejar pels bòsques : non – essencial
 Dançar en serada : non – essencial
 etc...

dilluns, 7 de desembre del 2020

SEGON KADDOUR HADADI (HK)


Coneissiam “los fug-l’òbra, los cinics e los extrèmes” e ara avèm “los pas-essencials” (o “los non-essencials”).
Es a dire “libraris e bibliotecaris” per exemple.
Es a dire “los artistas de totas menas”.
Es a dire “femnas e òmes que son trabalh es : promòure e partejar la cultura dins totas sas formas”.
Las arts, la poesia, la cultura son doncas “pas-essencialas”.
Serián “segondàrias”, “accessòrias” e benlèu “futilas”.
[...]
Avèm tot un mond de tornar far, tota una societat a tornar pensar.
Alara, coma punt de partença, caparruts, anam contunhar a semenar las granas d’un autre deman.
Inventatz e tiratz d’autres camins, d’autres projèctes qu’aquel que nos es impausat uèi. Un projècte ont las nòstras paurs, pasmens legitimas, son amplificadas, sacralizadas, manipuladas e erigidas en sistèma politic.
Un projècte ont nòstres sentiments, los mai bèls, son estofats, atudats, nòstres sòmis, nòstre èime de resisténcia, nòstre imaginari, nòstra creativitat, nòstre optimisme, nòstre besonh de l’autre...
Òc, naisserà una prima, i serem e cantarem e dançarem, e dançarem amassa. Serà un polit començament...
Aparatz-vos e aparatz los vòstres.
A lèu !