Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dimecres, 7 de setembre del 2011

LA CRISI DELS ASES

   Un òme encravatat arribèt un jorn dins un vilatge.
Trinchat sus una caissa, bramèt que voliá comprar sul pic 100 euros l’un tot l'asum del vilatge. Los païsans trobavan aquò un pauc estranh mas lo prètz èra interessant e los qu’avián fait lo pache tornavan lo pòrtamoneda plan cargat e la gauta risolièra. Tornèt l’endeman e balhava ara 150 euros, e aquí encara mantun païsan vendèt sa bèstia. Tornèt encara per prepausar 300 euros, e los qu’avián pas vendut vendèron. Coma sabiá que se ne’n demorava pas cap, faguèt dire que tornariá la setmana venenta amb un prètz a 500 euros e partiguèt del vilatge.
   L’endeman, daissèt lo tropèl a l’associat e lo mandèt dins lo vilatge per prepausar las bèstias a 400 euros. A l’idèa de far un benefici de 100 euros la setmana venenta, totes tornèron comprar lor ase quatre còps mai car que l’avián vendut e per aquò far anèron manlevar a la banca.
Çò que deviá arribar arribèt, los dos òmes d’afar prenguèron de vacanças plan ganhadas, dins un paradís fiscal e totes los compraires se trapèron amb d’ases sens valor, completament endeutats, arroïnats.
   De badas ensagèron de los tornar vendre per pagar los deutes. Lo cors de l’ase s’engrunèt. Las bèstias foguèron logadas pel banquièr als ancians proprietaris. Aquel banquièr anèt véser lo conse e se plorèt que, se dintrava pas dins sos comptes, anava far quincanèla el tanben e que caliá lo pagament sul pic de totes los deutes de la comuna.
   Per escapar a la catastròfa, lo conse, allòc de balhar de moneda als estatjants per pagar çò que devián, la donèt al banquièr, qu’èra tanben per talastre son amic e primièr adjunt. Mas aquel, après aver requinquilhat la tresaurariá, faguèt pas res per adobar los afars dels estatjants, ni mai los de la comuna.
   Coma sa notacion riscava d’èsser degalhada e coma èra escanada pels tauses d’interés, la comuna demandèt ajuda a las comunas vesinas, mas aquelas diguèron que podián pas, pr’amor avián conegudas las meteissas misérias.
   Suls consèlhs senats e desinteressats del banquièr, las comunas decidiguèron de demesir las depensas : mens de moneda per las escòlas, per los programas socials, los camins, la polícia comunala … Se remandèt l’atge de partença a la retirada, se suprimiguèt pòstes d’emplegats comunals, se baissèt los salaris e tanben s’enaucèt las talhas. Disián que se podiá pas far autrament mas prometèron de moralizar aquel comèrci escandalós dels ases.
   Fin finala, lo banquièr e los dos sacamands son fraires e vivon sus una isla de las Bermudas, comprada a la susor de lor trabalh. Se sonan los fraires Mercats.
Plan generoses, an promés de pagar la campanha electorala dels ancians futurs conses.
   Pasmens, aquela istòria es pas acabada que sabèm pas encara çò que faguèron los estatjants.
   E vosautres, de qu’auriatz fait ? De qué faretz ?

dilluns, 9 de maig del 2011

Darrièras novèlas

Mentre que Laurent Wauquiez prepausa de mesuras dignas de Le Pen, lo tribunal d'Estrasborg permet que se pòsca botar lo fuòc al Coran puèi i pissar dessús (podètz ensajar amb la Bíblia me diretz las resultas). Se me cresètz pas es aquí. De causas s'encaminan... Dormissètz plan brava gent !

diumenge, 8 de maig del 2011

Triste es lo cèl...

Triste es lo cèl, çò ditz la cançon…
L’aire d’uèi tanben es fòrça triste.
Las idèas de Le Pen e companhia rajan d’a fons.
Aquelas ‘idèas’ (se se pòt dire) se trapan al nivèl de la Federacion Francesa de Fot, mas tanben dins las tribunas de Bordèu (cf la demission de Tigana).
A Montalban son d’occitanistas (aquò fa mal d’o dire) d’extrema dreta que lordejan l’espaci public.
E las televisions, las ràdios (mercés Ràdio Lengadòc) e autres mediàs que desbremban d’informar de qu’es aquel partit poirit, en mai d’aquò vòlon nos far creire qu’es un partit coma los autres (cf Robèrt Menard, la talpa fascisanta).
Pasmens bonas vacanças !


dilluns, 2 de maig del 2011

En 2010 après J-C, Dieu ditz a Noé

- Un còp de mai la tèrra es venguda òrre e suspoblada, aquò’s la crisi de pertot. Te cal quilhar una arca e recampar un coble de cada bèstia e tanben d’umans, dels bons ça que la. Dins sièis meses mandi la pluèja quaranta jorns e quaranta nuèits que desrabarà tot !
 Sièis meses mai tard, Dieu torna e vei sonque una debuta de construccion.
 - Mas as gaireben res fait ! Deman commença de plòure !
 - Desencusa-me, Sénher, ai fait çò que podiái mas los temps an cambiat :
 - Ara per bastir cal un permés e l’inspector me fa patir en causa del sistèma d’alarma anti-fòc.
 - Los vesins an fargada una associacion que l’empont dins la cort respectava pas las règlas de co-propietat e amagava la vista. M’a calgut trapar un mediator per adobar las causas.
 - Lo servici d’urbanisme me forcèt per far un estudi de factibilitat amb redaccion d’un memòri sul còst del carreg de l’arca cap a la mar.
 - Quand entamenèri de copar de fusta, la Proteccion de l’Environament trobèt que fasiái de desforestacion, que destrusiái las tutas d’espècias animalas e doncas l’autorizacion del servici de las Aigas e Forèsts èra caduc.
 - Quand comencèri d’amassar d’animals, la SPA me secutèt perque los sostrasiái del mitan natural per los botar dins de gàbias tròp pichonas.
 - Lo Desvolopament Durable demandèt un estudi d’impacte.
 - Lo Ministèri del Trabalh me carcanhava per utilizacion d’emplegats benevòls.
 - Lo servici de las Talhas me tombèt dessus, en dire que me preparavi de fugir illegalament del país, mentre que las Doanas me reprochavan una tentativa de passar la frontièra amb d’espècias protegidas o reconegudas dangierosas.
 - Alara m'alassèri e daissèri lo projècte.
 Sul pic, las nivols desapareguèron, un arcolan nasquèt e lo solelh se mostrèt.
 - Vòls pas mai destrusir lo mond ? demandèt Noé.
 -    Es pas la pena, l’administracion se’n carga.

diumenge, 24 d’abril del 2011

ÈRNHA

Dins aquesta passa, los mediàs nos convidan de s’esbaudir sul primièr empèut de la cara, recentament realizat sus un òme dins un espital de Barcelona (Catalonha). Operacion capitada que remosèt una còla d’un trentenat de cirurgians.
En França tanben avèm d’especialistas de l’empèut de la cara. Entre eles, Micolau S. practica solet. Coma o fariá un goró, endormís sos pacients d’un biais fòrça original (un saquejal d’espatla e del còl en saumejant :  « Eh bien, je vais vous l’dire. »).
 Puèi, en vertadièr discípol dels metges indonesians, òbra a mans nusas, sens bistorí, aquò daissariá cicatrises.

Ça que la, lo metòd presenta dos inconvenients màgers :

-         Trebola fòrça lo pichon endret del cervèl ont nisan las opinions politicas. Aquò’s atal qu’avèm vist d’operats per Micolau S. quitar sas idèas d’esquèrra per s’endralhar cap a dreta, fins a acceptar d’entrar al govèrn.
-         Levats los bendatges, las caras novèlas son pas que falsas cadaulas.

(D’après Maxime VIVAS, escriveire).

diumenge, 10 d’abril del 2011

Quand auretz

Quand auretz acabat de far
Truquet truqueta
Sus internet
Començaretz de vos mainar
Qu’avètz quicòm d’aprestar
Lèu lèu
Quicòm qu’al polit mes de mai 
Se passa
LLCER li dison
Doncas per far una revision
Dialectologica
Aquí de vivaro-alpenc
Que n’avèm pas tròp
La costuma.


dimecres, 23 de març del 2011

Lo brut del mond

Mentre que Robèrt Menard, fondator de l’associacion Journalistes sans frontières, fa una reclama desvergonhada del FN sus RTL, la Despacha del Miègjorn se pausa qualques questions sus la guèrra en Libia.
En Itàlia, La Repubblica nos assabenta sul biais pels revolucionaris de defugir la censura en Africa del Nòrd.
El Mundo (Espanha) s’interessa al jutjament comol de cleméncia d’un dels darrièrs criminals nazis en Alemanha.
Le Monde tòrna sus la situacion en Libia e sus las dissensions al dintre de la coalicion anti-Kadhafi.
Al Portugal, lo Correio da manhã nos parla d’una jornada de commemoracion mondiala del teatre.
Lo jornal algerian El Watan fa un reportatge sul festenal cinematografic amazigh d’Azeffoun ont se tracta tanben del cinemà còrse.
Encara de cinemà amb Ma part du gâteau de Cédric Klapisch sus l'Humanité.
L’operacion francesa ‘un batèu per Gaza’ es un article del periodic La Croix.
Totjorn de cinemà amb la sortida del film ‘Al cabaret d’en fàcia’ en lenga regionala dont l’occitan e jostitolat en francés dins Midi Libre.
Enfin, l’umorista Pierre Dac es lo subjècte d’una emission interessanta de France Culture.
Per clavar, Catalonha sembla aver de problèmas amb las successions (dessenh tirat d'Avui).

dilluns, 21 de març del 2011

Una polideta que marceja

Quand avèm pas l'astre de poder anar dins la garriga (; o dins los paluns ;) per passejar, nos contentam dels nòstres bòsques ont podèm remirar la tulipeta (Fritillaria meleagris).

divendres, 18 de març del 2011

Qual vòl ganhar de milions ?

Aquesta nuèit faguèri una cachavièlha.
Aviái parcada la veitura ont caliá pas e m’èri empegat un verbal. Aqueste matin, al despertar, quina jòia, quin plaser, quin contentament de veire que los 45 euròs me los aviái estalviats !
Mas ara, soscatz un momenton : amb un pauc d’entrainament se pòt far un sòmi cada nuèit. Chifratz : 45 euròs per 30 nuèits aquò fa 1350 euròs per mes, sens cap de fatiga (e defiscalizats per subrepés) !
Alara ? Avètz trapat quicòm mai, vosautres … per ganhar de moneda en bolegar pas ?
Encara, benlèu poiretz calcular per aumentar la saqueta. Per exemple, los verbals per despassament de velocitat son mai valorizats. Poiretz somiar tanben qu’avètz desbrembat de pagar, aquò fa una majoracion.
Se volètz doblar lo gasanh podètz far prangièra.
Vesètz qu’es pas una idèa de carton…

diumenge, 13 de març del 2011

Quin malur !

A la pichona fornariá del pichoneton vilatjòt ont passavi mas vacançòtas, doas pichonetas mametonas se rescontran.
- Òu, cossí va la Margarida ?
- Oi, pauròta, aquò va pas brica…
- Mas de qué se passa ?
- E ben pecaire…
E plora que ploraràs.
- E ben, diga-me…
- M’es mòrt l’òme !
- Ò mon Dieu, chès quin malur, quin malur ! E cossí aquò’s possible ?
- Sas, lo mandèri per l’òrt per fin d’amassar qualques carròtas e de pòrres, de que far la sopa. Es tombat d’un malaise. Quand los pompièrs son arribats, aviá virat l’escabèl …
- E alara, alara … que faguères ?
- De pastas, i, i, i… !

Aquò’s meravelhós

Aquò’s meravelhós la vielhesa, quin pecat que s’acabèsse tan marridament (F. Mauriac).

divendres, 4 de març del 2011

dijous, 3 de març del 2011

Lo 8 de març

Me diretz : « Per de qué far una jornada pels drets de las femnas ? Alara qu’aquò’s cada jorn que los cal defendre ? »
D’en primièr un empacha pas l’autre.
E tanben es pas un quicòm qu’es casut del cèl coma aquò.
L’istòria nos fa conéisser qu’en 1910, una militanta alemanda Clara Zetkin prepausèt a la Conferéncia Internacionala de las femnas socialistas que se debanava a Copenaga, d’organizar cada annada « una jornada universala, femenina de luta pels drets de la femna e per la patz. »
Auèi lo sindicat CGT fa sa crida : « Aprofèitem aquela data per far avançar las reivendicacions de las femnas al nivèl mondial, europenc, francés e dins nòstras entrepresas. »
www.cgt.fr/L-egalite-un-combat-de-tous-les-jours.html
Per una vertadièra egalitat femnas-òmes.

diumenge, 27 de febrer del 2011

A tote(a)s lo(a)s resistent(a)s

Aquí lo poèma bèl de R. PECOUT "En remembre de Maria Durand e de las embarradas de la Torre de Constància."







Medalha de la torre de Constància a Aigas-Mòrtas en sovenir de Maria Durand pel pintor Pau Sarrut.

Imatge trobat sus Wikipedia.

dissabte, 26 de febrer del 2011

divendres, 25 de febrer del 2011

La Cigala e la Formiga

Un còp èra una formiga e una cigala, fòrça plan amigadadas. Tota la davalada, la formigueta trabalhèt sens repaus, trabalha que trabalharàs, amassant noiridura per l’ivèrn. Aprofeitèt pas brica del solelh, del ventolet suau, nimai de las parladissas entre amigas lo ser, en tastar una bona cervesa plan fresca.


D’aquel temps, la cigala fasiá la vida amb sas companhas dins los bars de la vila, cantant, dançant, se solelhant, prenent plaser sens se mainar de la marrida sason que mancariá pas d’arribar !
Puèi, quand venguèt la fred, la formigueta alassada pel trabalh s’embarrèt dins son ostalet comol de resèrvas fins al fustam.

Tot bèl just la pòrta clavada, vaquí que qualqu’un la crida del defòra. Aquò’s son amiga la cigala dins un veïcul d’espòrt flame nòu amb un mantèl mai que mai luxuós que i fa :
- Adieu, polideta ! Me’n vau passar l’ivèrn a París, me podràs susvelhar l’ostal ?

La formigueta respond :
- Plan segur, mas de que t’es arribada ? Ont as trapada la moneda per crompar aquèla veitura e aquel mantèl ?
La cigala :
- Figura-te que cantavi dins un bar la setmana passada e a un productor li agradèt la mía votz. Signèri un contracte per d’espectacles a Paris. A prepaus, as besonh d’un quicomet d’amondaut ?
- Òc, respondèt la formigueta, vegèsses lo sénher La Fontaine de còps que i a, que se’n ane cagar a la vinha !