Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dijous, 23 de desembre del 2021

ENFIN !

Le 11 mars prochain, le candidat de la coalition de gauche Apruebo Dignidad deviendra le plus jeune président chilien (L'Humanité 20 12 2021).
Al nòstre, los grands mèdias an pas grand causa a dire aquí dessús...

dilluns, 6 de desembre del 2021

CAUSIDA

Un òme bilingue (occitan – francés) arriba davant Sant Pèire.
Sant Pèire :
- Mon paure amic, ta vida es pas estada un exemple : messorgas, enganas de tota mena, malas frequentacions e ne passi. Te pòdi prepausar pas que l’infèrn. Mas te vòli far una flor : coma siás bilingue, as la causida entre l’infèrn francès e l’infèrn occitan.
- A ? fa l’òme. E quina diferéncia ?
- E ben dins l’infèrn francés, los diabletons te meton dins una ola emplenada d’aiga, botan lo fòc a la lenha e bolhísses tant e mai. - E dins l’infèrn occitan ?
- E ben dins l’infèrn occitan, los diabletons te meton dins una ola emplenada d’aiga, botan lo fòc a la lenha e bolhísses tant e mai.
- Mas alara i a pas cap de diferéncia !
- Badinas ! Que dins l’infèrn occitan, un jorn la lenha es pas liurada, un jorn an desbrembat de comandar las aluquetas e un autre jorn los diabletons fan la grèva !

dissabte, 4 de desembre del 2021

TRES ÒMES...

Tres òmes son a las pòrtas del paradís. Sant Pèire demanda :
- Qué voldriatz que vos amics diguèsson al vòstre enterrament ?
Lo primièr fa :
- Voldriái que diguèsson qu’èri un bon paire.
Lo segond :
- Ieu, voldriái que diguèsson qu’èri un bon mètge e un òme fòrça simpatic.
Lo tresen :
A ieu, m’agradariá d’ausir :
- Gaitatz, bolèga encara !

dimecres, 1 de desembre del 2021

ANTIGÒNA A PINSAGUÈL
Dissabte 4 de decembre 20h30

Après « ARISTÒFANADA, femmes au pouvoir » réalisé en 2008 et à l’aube de 2021, l’équipe artistique de LA RAMPE Teatre Interegional Occitan ose une libre adaptation d’Antigona de Sofòcles, à partir de la traduction du grec ancien à l’occitan réalisée par le regretté et irremplaçable Marcèu Esquieu. La compagnie spécialisée dans le théâtre d’Oc renoue avec l’antique théâtre et ses perpétuels questionnements : la quête de la liberté face à un pouvoir despotique, Antigone la résistante, Antigone la dissidente, Antigòna l’occitane. Une création contemporaine et intemporelle qui fait écho à l’actualité de nos sociétés et questionne le mythe avec la force et la beauté de la Lenga d’Òc : « Quora los combats apassionats, l’idealisme e la puretat s’espotisson contra lo realisme e la compromission ». Création 2021 soutenue par Montpellier Méditerranée Métropole, Ville de Montpellier, Région OCCITANIE Pyrénées-Méditerranée, Conseil départemental de Haute-Garonne.

dilluns, 29 de novembre del 2021

CAPITADA

Capitada de la grèva de 35 jorns : aumentacion de 20% dels salaris, un bonus de 7500 euros (8500 dolars) a la signatura del contracte nòu e un melhorament de la part emplegaire de la retirada.
Òc, mas curiosament aquò se passa als Etats Units d’America (John Deere).

dijous, 18 de novembre del 2021

dimarts, 16 de novembre del 2021

ES ATAL

Es atal Macron. Jeff Bezos amb sos 200 miliards de dolars, pel president es sonque Jeff, pas mai. Se son trobats a Glasgow ont Jeff es arribat amb son jet privat entre los 400 qu’encombrèron l’aeropòrt, al punt que d’unes se deguèron parcar a un detzenat de quilomètres. Rai. Lo sieu es un Gulfstream, lo mai poderós, lo mai aviat, lo mai car. Mas aquò ajuda. Passem.
S’èran ja encontrats en febrièr a París. Jeff i èra demorat 4 jorns amb son amiga dins una ostalariá polideta a 20000 euros la nuèit. Èra pas solament per las botigas de luxe, non, parlèron tanben del climat, de l’environament.
Dempuèi, Jeff anèt agachar cossí se portava la planeta amb sa fusada a el. A Glasgow, prometèt un miliard de dolars per la lucha contra la deforestacion.
E dire que i a mond e d’ONG per pensar que se paga la fiòla del mond e quitament de la planeta.
(D’après la bilheta de Maurice Ulrich, L’Humanité, 5, 6, 7 de novembre de 2021).

dimarts, 9 de novembre del 2021

RES ES PAS JAMAI ACABAT (2/2)

Roma comencèt de me cremar los pès. Sospiravi l’Etoile, Picadilly. Per azard dins aquel periòd, Cristolera e ieu nos desseparèrem. Una anullacion en règla. Èri encara polida. Coneguèri Briz, lo grand financièr. Quand avètz d’astre !
De mai en mai cosmopolita, de mai en mai en naut dins l’escala de las residéncias umanas. Èra una tissa caluga mas aquò’s sonque uèi qu’o coneissi. Venguda oficialament Mrs Briz, mercé los miliards del marit, aviái pas qu’a causir.
Demorèri a París, puèi París me semblèt poscosa. Londres doas annadas. Mas tanben Londres èra un pauc subrepassada. Nòva York finalament, l’ultim objectiu. La pichona provinciala l’aviá cavada sa dralha.
Mas èra pas çò que pensavi. Per “la nauta”, Nòva York es d’un rufe aissable. Los vertadièrs aristocratas i demoravan just çò que caliá. Estimavan mai Boston, Charleston. Vilas mai ancianas, calmas, reservadas. E ieu me caliá demorar atal ? Pasmens, quitament d’aquí los mai rafinats mudavan, qui dins los desèrts, qui dins las illòtas del Pacific. Ieu tanben m’encaminèri dins aqueles itineraris dessenats.
Ailàs ! la societat mai selècta e mai exigenta s’alassèt del Pacific e dels desèrts. Prenguèt l’avion cap a l’èst, tornèt a la vièlha Euròpa cansada. Non pas per se voludar dins la vulgaritat de Londres o de París. Anem ! Anava en cèrca d’ermitatges, de covents, de clapasses e de roïnas.
Bèl just amont de mon vilatjòt sicilian senhorejava un castèl tot desrocat. La mòda ! Çò requist dels usatges modèrnes ! Un grand poèta peruvian faguèt restaurar la barraca, sulpic lo luòc venguèt celèbre.
Uèi i a pas mai chic* que de téner un ostalet a Castellizo. E atal, vira que viraràs, acabèri per tornar al mieu vilatjòt, quitament d’ont èri partida. E lo ser, dempuèi la cambra d’enfant, agachi los lums de la vila en riba mar. De còps, ai lo sentit que soi encara la filhòta d’un còp èra e que las annadas son pas passadas. E saunegi : es aval la vertadièra vida, lo mond, l’aventura, lo sòmi ! E pantaissegi de me’n anar un jorn o l’autre.
Vesètz plan qu’es pas jamai acabat.
Dino Buzzati, In quel preciso momento
* en francés dins lo tèxte

dilluns, 8 de novembre del 2021

RES ES PAS JAMAI ACABAT (1/2)

Un tèxte revirat de Dino Buzzati (tirat de In quel preciso momento).
Dins aqueste mond, res es pas jamai acabat, diguèt Amelia Britz.
Esperatz un pauc. Soi siciliana, nascuda dins un paure vilatjòt pincat dins la rocalha, a l'acrin d’una montanha. D’aquí, vesèm la mar e lo paisatge es un paradís, mas pel demai sèm demorats dos sègles enrè. Lo nom ?... Daissatz córrer. Las gents del país son tan susceptibles... val mai passar lis. Per convencion l’apelarai Castellizo.
Fòrt plan. Del membre ont soi nascuda se vesiá luènh una vila en riba de mar. De nuèit, èra pas qu’un beluguejar de pichons lums. E los fars. E los batèus. E los trens dels fenestrons alucats. Trapani disètz ? Bon, alara direm Trapani. A boca de nuèit, apiejada al relaisset, ne remiravi los lums. Aval èra la vida, lo mond, lo sòmi !
Quand compliguèri los dotze ans, faguèri tant e tant que los mieus foguèron convencuts de me mandar en vila en çò d’una tanta. Atal podiái contunhar los estudis. Creseguèri venir bauja de jòia.
Mas al cap d’un mes a Trapani, ausissiái ja çò que me contavan los estrangièrs venguts de ciutats mai bèlas. Me semblavan d’una autra raça. A ! paura Trapani, coma èras pichona e miserosa en comparason. Palermo ! Messina ! Aquí èra la vertadièra civilizacion.
Aguèri d’astre. Me demandèt en maridatge lo baron Cristolera, un gentilòme perfèit. Aviá un palais subrebèl a Messina. Consentiguèri, l’aimèri, m’illusionèri de pas pus èsser la pichona provinciala d’un còp èra.
Solide, a Messina, coneguèri de mond bèls. Mas de Roma venián de quora en quora de personas qu’emmascavan ; parlavan amb la “erre”* , contavan causas nòvas e curiosas, petòfias incrediblas, nos agachavan d’un biais auturòs.
Per far cort, comencèri de somiar de Roma. D’ara enlà, Messina me semblèt un trauc ont se podiá pas mai alenar.
Fin finala, mon òme se decidiguèt ; de dardenas pr’aquò ne mancava pas. Mudèrem cap a la capitala. Deviái èsser contenta non ? Roma es pas un vilatjòt. Noms bèls, societats internacionalas, caça al rainal, escandals, cardinals, ambassadors. Ça que la, que volètz ? aqueles grands personatges que venián de l’estrangièr per un sejorn, venián per far la vida, pas per quicòm mai, coma quand sèm en vacanças, coma se Roma foguèsse pas qu’un luòc famós de lésers : mas finalament la preniá pas al seriós. Son mond vertadièr èra luènh, las vertadièras capitalas de la tèrra èran endacòm mai. París, Londres, me seguissètz ? E ieu los envejavi.
* R uvulara (a la francesa)
De seguir

dimecres, 3 de novembre del 2021

UN JORN A GUADALUPE (Extremadura)

Sant Giròni e lo leon (Monestièr Santa María de Guadalupe).
La legenda de Sant Giròni.
Sant Giròni se passejava long del riu quand rescontrèt un leon. Aqueste bramava de la dolor : una esquilha de rausèl s’èra engulhada prigondament dins la pata. A la vista del sant, lo leon li mostrèt la pata e lo supliquèt d’aleujar son patiment. Pertocat, Giròni prenguèt la pata, trauquèt l'abcès e tirèt l’esquilha. Netegèt e bendèt la nafradura, puèi desliurèt la bèstia. Mas un còp requinquilhat, lo leon volguèt pas mai lo daissar. Susprés, Giròni se resolguèt de l’apasturar amb de pan e d’ortalisas.
Lo monestièr aviá un ase encargat de traire l’aiga del riu. Lo leon, fidèl aparaire, s’acostumèt d’acompanhar l’ase. Mas un jorn, l’ase s’alunhèt e foguèt raubat per de camelièrs. Coma lo leon tornava solet, Giròni li demandèt ont èra passat l’ase. La bèstia respondèt pas. Giròni faguèt :
“ L’as manjat l’ase ? Alara, siás tu que compliràs son trabalh.”
D’aquel jorn, lo leon portèt los ferrats d’aiga.
Mai tard, los camelièrs tornèron passar amb l’ase cargat de blat e tombèron cap e cap amb lo leon. Espaurugats per la bèstia, s’esbinhèron. Lo leon reconeguèt l’ase e lo tornèt al monestièr amb tres camèls per subrepés. Giròni comprenguèt que s’èra enganat, bategèt lo leon, e partegèt la cèla amb l’animal.
Quand Giròni se moriguèt, lo leon se colquèt sus la tomba e se daissèt morir.

dimarts, 2 de novembre del 2021

UN JORN AL PORTUGAL

Lisbona, Monument comemoratiu del 25 d'abril de 1974 : l'abausament de la dictatura e la naissença del regim novèl.

dimarts, 26 d’octubre del 2021

VACCIN


Un òme se va far vaccinar en vila. Quand torna, se maina qu’a la vista plan fosca. Arribat a l’ostal, sona lo centre de vaccinacion per ne saber mai sul perqué e cossí adobar las causas. Lo mètge respond que deu tornar lèu lèu recuperar las lunetas desbrembadas (Mercé a Théa per aquela istòria).

dimecres, 20 d’octubre del 2021

UN JORN A MÉRIDA


L'estatua de Margarita Xirgu (1888 - 1969), actritz dins la tropa La Barraca de F. García Lorca, defuntada en exili a Montevideo (Anfiteatre de Mérida, Extremadura).