En valencian.
Era un flare d'ací prop, del convent de Sant Miquel i els Reis ; el pare Salvaor, molt volgut i apreciat per lo templaot i llest.
Yo no l'he conegut, pero mon yayo encara s'enrecordava d'haver-lo vist quan visitava a sa mare i en las mans creuades sobre la pancha esperava el chocolate a la porta de la barraca.
¡ Quin home ! Pesava prop de dèu arroves ; quan li feen hàbit nou entrava tota una peça ; visitava al dia onze o dotze cases, fent-se en cadascuna dos onces de chocolate, i quan la mare de mon yayo li preguntava :
- ¿ Qué li agrada més, pare Salvaor ? ¿ Uns ouets en creïlles o unes longanices del " frito " ?
Ell contestava, en una veu com un ronquit :
- ¡ Tot barrejat ; tot barrejat !
En occitan.
Èra un monge d’aquí pròche, del convent de San Miguel de los Reyes ; lo paire Salvaor, fòrça presat de totes per l’èime e la bonassariá.
Lo coneguèri pas, mas mon papeta se remembrava quand veniá en çò de la maire, las mans sul ventre a esperar lo chocolat a la pòrta de la barraca. Quin òme ! Costejava lo quintal ; quand li fasián un vestit nòu, caliá un ròl complet de teissut ; cada jorn visitava onze o dotze ostals ont s’empassava dins cadun sas doas onças de chocolat. Quand la maire de mon papeta li demandava :
- Que vos agrada mai, paire Salvaor : uòus amb patanas o salcissa en padena ?
Aqueste respondiá d’una votz roncadissa :
- Tot barrejat ; tot barrejat !
Tirat de QUATRE CONTES I UN POEMA EN LLENGUA VALENCIANA a las Edicions Mosseguello.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada