En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dissabte, 24 de gener del 2026

MESPRESA

Un representant de comèrci dintra al sieu en veitura de nuèit. A un moment donat vei sul costat de la rota un omenet verd que se plorava. S’arrèsta e demanda çò que i a.
- Bonser. Soi verd, veni d’Uranus, soi perdut e ai talent.
- Ai pas grand causa mas vos pòdi donar l'entrepan que me demòra.
Un pauc mai luènh, se maina d’un omenet roge que se plora.
S’arrèsta e demanda çò que se passa.
- Bonser. Soi roge, veni del planeta Gratussamelacodena, soi perdut e me teni una set !
- Ai pas grand causa, mas vos pòdi daissar ma botelha d’aiga.
E perseguís son camin.
Un pauc mai luènh, s’avisa d’un òme blau. Comença de n’aver un sadol d’aqueles òmes de totas las colors. S’arrèsta e fa :
- E tu l’òme blau a la mascolhonat, de quin planeta siás ?
E l’òme blau s’acerca, lo saluda e respond :
- Papièrs se vos plai.

dimecres, 21 de gener del 2026

LO MOT : PARAULA

Per dire la meteissa causa lo latin disiá verbum.
Paraula ven del latin crestian paràbola : raconte moral allegoric. Lo mot s’alterèt en paràula puèi en parola que los escriptors crestians de l’Edat Mejana substituèron al classic verbum, representant la parabòla de Jèsus, paraula divina per excelléncia.

Arquius del blòg