En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dijous, 18 de juny del 2026

Al cap de 16 annadas me vesètz un pauc cansat.
En mai d’aquò, probable en seguida a un “aggiornamento” informatic, los comentaris son pas mai possibles. Çò que fa que, dempuèi un brieu, aquel blògue es una botelha a la mar.
Solide, las estatisticas son plan bonas mas me malfisi que, als robòts, lor agrada de s’apasturar amb golardisa.
Benlèu tornarai mas, pel moment, sabi pas...
D’ara enlà, adieu-siatz, tenètz-vos fièrs, regaudissètz-vos, la patz vos acompanhe, e tutte le altre cose…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentari

Arquius del blòg