En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dijous, 3 de setembre del 2026

divendres, 28 d’agost del 2026

LA LENGA COMPTA

Emai la lassièra, emai un ambient cultural (mas tanben general) pas tròp flame, ai decidit pasmens de tornar. Plan mens qu’abans çaquelà, mas enfin…
L’article de Jornalet (çai-jos) m’i incita.
https://www.jornalet.com/editorial/24762/la-lenga-compta
Vertat, coneissèm pas l’avenir. Mas vertat que cal perseguir, las reviradas inesperadas se fan, de còps que i a.
Òc, la lenga compta, alara fasèm-la virar !

diumenge, 23 d’agost del 2026

L'ACCENT

Amb los eveniments catastrofics (incendis, chavanas, aigats) lo podèm ausir çaquelà l’ACCENT dins las entrevistas tv...

dimarts, 18 d’agost del 2026

RETIRADA

Retirat : quin mot maladrech dins mantuna lenga !
Aürosament que lo catalan (jubilat) e l’espanhòl (jubilado) nos salvan d’aquela trapèla.
France Inter nos fa soscar sul vielhum (À quel moment se sent-on vieillir ?) aquí :
https://www.radiofrance.fr/franceinter/podcasts/grand-bien-vous-fasse/grand-bien-vous-fasse-c-est-l-ete-aussi-du-lundi-17-aout-2026-8108897

dijous, 18 de juny del 2026

Al cap de 16 annadas me vesètz un pauc cansat.
En mai d’aquò, probable en seguida a un “aggiornamento” informatic, los comentaris son pas mai possibles. Çò que fa que, dempuèi un brieu, aquel blògue es una botelha a la mar.
Solide, las estatisticas son plan bonas mas me malfisi que, als robòts, lor agrada de s’apasturar amb golardisa.
Benlèu tornarai mas, pel moment, sabi pas...
D’ara enlà, adieu-siatz, tenètz-vos fièrs, regaudissètz-vos, la patz vos acompanhe, e tutte le altre cose…

dimecres, 10 de juny del 2026

SOLETA

Mercé Joan Claudi Toidibo Renoux
(Contes e istòrias en lenga nòstra sus Facebook)

dimarts, 9 de juny del 2026

RAMSÈS

- Ramsès, un papirus ven d’arribar.
- E qué ditz ?
- Uèlh sèrp luna vela agla.
- Filh de puta, la bèla maire ven manjar anuèit !

dilluns, 8 de juny del 2026

LO PESCAFIN

Photo de Haberdoedassur (Unsplash).

      Ploviá a ferrats aquel jorn, e un sompet s'èra format davant la tavèrna del vilatge. Un vièlh èra aquí, jos la pluèja, amb una cana e una ficèla pendolanta al dessús del sompet. Un torista, tocat per çò que vesiá, s’acerquèt e li demandèt çò que fasiá aquí, jos aquela pluèja.
"Ensagi de pescar" respondèt lo vièlh, tot simplament.
"Mas anatz èsser trempa coma una sopa ! "
Paure bogre, pensèt lo torista, e convidèt tanlèu lo vièlh a l'acompanhar dins la tavèrna per se secar e préner quicòm a beure. Mentre que bevián a pichons glòps, lo brave torista, per engatjar la convèrsa, li demandèt :
« Fin finala, quant n'avètz agantat ? »
« Sètz l'ochen dempuèi aqueste matin » respondèt lo vièlh, amb un bèl risolet...
E mercé Théa pel mandadís.

Arquius del blòg