En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dijous, 17 de desembre del 2020

SEGON GRAND CORPS MALADE


 Abraçar qualqu’un : non – essencial
 Dobrir un libre : non – essencial
 Sorrire sincèr : non – essencial
 Anar als concèrts : non – essencial
 Passejar pels bòsques : non – essencial
 Dançar en serada : non – essencial
 etc...

dilluns, 7 de desembre del 2020

SEGON KADDOUR HADADI (HK)


Coneissiam “los fug-l’òbra, los cinics e los extrèmes” e ara avèm “los pas-essencials” (o “los non-essencials”).
Es a dire “libraris e bibliotecaris” per exemple.
Es a dire “los artistas de totas menas”.
Es a dire “femnas e òmes que son trabalh es : promòure e partejar la cultura dins totas sas formas”.
Las arts, la poesia, la cultura son doncas “pas-essencialas”.
Serián “segondàrias”, “accessòrias” e benlèu “futilas”.
[...]
Avèm tot un mond de tornar far, tota una societat a tornar pensar.
Alara, coma punt de partença, caparruts, anam contunhar a semenar las granas d’un autre deman.
Inventatz e tiratz d’autres camins, d’autres projèctes qu’aquel que nos es impausat uèi. Un projècte ont las nòstras paurs, pasmens legitimas, son amplificadas, sacralizadas, manipuladas e erigidas en sistèma politic.
Un projècte ont nòstres sentiments, los mai bèls, son estofats, atudats, nòstres sòmis, nòstre èime de resisténcia, nòstre imaginari, nòstra creativitat, nòstre optimisme, nòstre besonh de l’autre...
Òc, naisserà una prima, i serem e cantarem e dançarem, e dançarem amassa. Serà un polit començament...
Aparatz-vos e aparatz los vòstres.
A lèu !

Arquius del blòg