En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dimecres, 22 d’octubre del 2025

BONA NOVÈLA

Lo prisonièr palestinian, a qui escriviái dempuèi 2013, es estat enfin liberat.
Ara, sabi pas çò que l'espèra, mas çaquelà es liure.

diumenge, 19 d’octubre del 2025

UN JORN A LA GUÉPIA

En 2005, una còla de l’Universitat de La Guépia èra a visitar la pichona val de Boneta ont se quilhava un polit molin.
Lo molinièr explicava son foncionament e un estudiant arrestava pas de pausar un fum de questions. A la fin, lo responsable presentèt l’estudiant al molinièr :
- Vesètz aquel jove ven dels Estats-Units.
Lo molinièr ne demorèt nec :
- Venètz de las Americas e coneissètz la lenga nòstra !
Pensi que lo molinièr n’es pas encara revengut...

Una autra annada, èrem a legir un tèxte d'Ives Roqueta ont l'autor parlava de son enfança dins lo campèstre. Descriviá la sortida a las aubetas del prièire acompanhat del clerjon (l'autor jove) cap a una bòrda luènh per donar l'extrèma oncion a un papeta a mand de tibar l'artelh.
A la fin de la lectura, aquí que la nòstra plan aimada Naoko (qu'aviá publicat un diccionari japonés - occitan) s'exclamèt :
- Compreni pas res. Qu'es aquò un clerjon, qu'es aquò l'extrèma oncion ?
Èra curiós de veire qu'una tan saberuda persona aviá de dificultats de compreneson. Mas, pecat, las diferéncias entre las culturas aquò's una realitat.

Arquius del blòg