Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dilluns, 2 de maig del 2011

En 2010 après J-C, Dieu ditz a Noé

- Un còp de mai la tèrra es venguda òrre e suspoblada, aquò’s la crisi de pertot. Te cal quilhar una arca e recampar un coble de cada bèstia e tanben d’umans, dels bons ça que la. Dins sièis meses mandi la pluèja quaranta jorns e quaranta nuèits que desrabarà tot !
 Sièis meses mai tard, Dieu torna e vei sonque una debuta de construccion.
 - Mas as gaireben res fait ! Deman commença de plòure !
 - Desencusa-me, Sénher, ai fait çò que podiái mas los temps an cambiat :
 - Ara per bastir cal un permés e l’inspector me fa patir en causa del sistèma d’alarma anti-fòc.
 - Los vesins an fargada una associacion que l’empont dins la cort respectava pas las règlas de co-propietat e amagava la vista. M’a calgut trapar un mediator per adobar las causas.
 - Lo servici d’urbanisme me forcèt per far un estudi de factibilitat amb redaccion d’un memòri sul còst del carreg de l’arca cap a la mar.
 - Quand entamenèri de copar de fusta, la Proteccion de l’Environament trobèt que fasiái de desforestacion, que destrusiái las tutas d’espècias animalas e doncas l’autorizacion del servici de las Aigas e Forèsts èra caduc.
 - Quand comencèri d’amassar d’animals, la SPA me secutèt perque los sostrasiái del mitan natural per los botar dins de gàbias tròp pichonas.
 - Lo Desvolopament Durable demandèt un estudi d’impacte.
 - Lo Ministèri del Trabalh me carcanhava per utilizacion d’emplegats benevòls.
 - Lo servici de las Talhas me tombèt dessus, en dire que me preparavi de fugir illegalament del país, mentre que las Doanas me reprochavan una tentativa de passar la frontièra amb d’espècias protegidas o reconegudas dangierosas.
 - Alara m'alassèri e daissèri lo projècte.
 Sul pic, las nivols desapareguèron, un arcolan nasquèt e lo solelh se mostrèt.
 - Vòls pas mai destrusir lo mond ? demandèt Noé.
 -    Es pas la pena, l’administracion se’n carga.

2 comentaris:

lo monta-mametas ha dit...

Se ditz que Noe avent tastat dau chuc de la trelha, un pauquet tròp, se trapèt encigalat, enfin ensolelhat, enchusclat, enchichorlat, pintat, bandat coma una ascla qué, empegat a la clau...
Es alara que dancèt nus davans sos enfants.
Son pas de conariás, es escrich dins la Bíblia. Mas çò que la Bíblia ditz pas, es qu'aquò te faguèt un rambalh, un çaganh de totes los diables. E Nòstre Sénher lo vièlh, que los occitans avèm Nòstre Sénher lo Vièlh e Nòstre Sénher lo Jove coma los americans an "Bush junior" e "Bush senior", Nòstre Sénher lo Vièlh donc davalèt per veire çò que se passava. Trapèt Noe moquet:
- Noe de qué se passa? De qu'as fach?
- Res, es pas res...
- Mas encara?
- E ben, ai tastat dau chuc de la, de la...
Aquí Noe sosquèt e se pensèt: "se li disi que me siái fotut pelhòt amb lo chuc de la vinha es capable de la desrabar e de la fotre a tot jamai fòra ieu, seriá damatge. E finaudèl:
-Ai tastat dau chuc de la ... figuièra !!
E lo bon Dieu s'encolerèt a de bon, s'empepinèt e montèt sus sa figuièra (es d'aquí que nos ven l'expression!)
- Figuièra, d'ara en davant seràs maldicha e per te castigar portaràs fruchas dos còps dins l'an!
Noe tombèt de cuol sus una pèira lo cap entre las mans:
- S'aviái sauput, s'aviái sauput...

Cercaval ha dit...

Mercés a l'Espelhat-Saberut per aquela seguida (chucosa que chucosa)que coneissiái pas !