Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).
dimecres, 24 de juny del 2020
SE'N ES ANAT...
L'eissarpa de Fuòc (J.P. Verdier)
En omenatge a Loïsa Michel
Quò’s per tu, Loisa, per uèi e doman
Tu, la femna a l’eissarpa de fuòc
Color de cirièsa e perfum de pan
Sabi pas perque te dise ‘quò.
Femna en plors a espiar lo regard del mond
Femna nuda dins l’ivern prigond
I a pas cap de plaça a portar ton nom
Mas benlèu mielh vau ‘quèla cançon.
Un bel jorn, veirèm la pica del solelh
A cadun son torn, cadun l’esper
Per sentir aquí coma lo vin novel
La cançon de Loisa dins lo cèl.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada