En occitan lengadocian

Carlos Ruiz-Zafón : " Al final, quin sentit té una ciència capaç d'enviar un home a la lluna, però incapaç de posar un tros de pa sobre la taula de tot ésser humà ? "
(L'ombra del vent).

dilluns, 24 de juny del 2024

MÈFLA !

          Caganer catalan

L’excrement es, dins totes los senses del mot, inagantable : es una causa bruta, obscèna, tabó, que se pòt pas dire, censurabla, abjècta, immonda, d’amagar, de rebufar.
Situat al darrièr escalon dels elements, i a pas de mot « cande » per lo dire.
Çaquelà es consubstancial a la vida de totes los èstres vius, coma o escriu Montaigne dins sos Essais [...] Present dins de folclòres nombroses, del bufalcul e del caganer meridionals a las tornadas pebradas dels mainatges, d’Aristofanes als mites excremencials amerindians, l’excrement se pòt pas dire enlòc, mas es present e presupausat pertot. Es, coma lo jutjament, la causa del monde la mai partejada [...]
La scatologie s’apparente à une sorte de laboratoire du rapport à la langue, de terrain d’exploration de ses infinies possibilités sémantiques, blasphémiques et euphémistiques (Benveniste).
D’efèit, se pòt aisidament preveire que, coma per l’enonciat de tot element censurable o indicible, l’escatologia se dega de cercar totas menas de torns e de biaisses de lenga per s’exprimir. Escriure un diccionari d’escatologia es, indirectament, redigir un ensag sus la censura e lo censurable.
(Extrach tirat e revirat del Dictionnaire littéraire de la scatologie, d’Aristophane à Pierre Michon, Ed. Garnier).