ALESSANDRO BARICCO

      Agachava aquel ostal, davant ela, e pensava a la misteriosa permanença de las causas dins lo revolum de contunh de la vida. Pensava que, de viure totjorn amb elas, finissèm per daissar sus aquelas causas coma una sisa leugièra de pintura, la tinta d’unas emocions destinadas a se descolorir, jol solelh, en sovenirs.
(Tirat e revirat de Tre volte all'alba de Alessandro Baricco)