Dins un aeropòrt african, demest los otatges de l’avion desviat qu’espèran, estirats pel sòl en s’airejant o s’acoconant jos las coberturas distribuidas per las ostessas al moment ont tomba bruscament la frescura de la nuèit, Marana remira la calma impassibla d’una femna jove, ajassada dins un canton, los braces a l’entorn dels ginolhs relevats jos la jupa longa, los pels que tomban sus un libre qu’amaga la cara, la man abandonada virant las paginas, coma se çò important se decidissiá aquí, al capítol venent.
Tirat e revirat d’Italo Calvino,
Se una notte d’inverno un viaggiatore.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada