En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

divendres, 20 de juny del 2025

LO LIBRE

Plan cunhat sul cabecièr, la cobertura al ras del nas, lo libre del pes amistós sul ventre, legissiái fins a çò que me cremen los uèlhs , e encara luchavi, m’arrapavi, una linha encara, una autra, plof, cabussavi dins lo trauc bèl, sens quitament atudar plan sovent...
La lectura emplenava totes los trauquilhons de ma vida. A pena desrevelhat, palpejavi cap al libre, coma un tubaire cap a sas clòpas...
Voliái totes los plasers, totes, e aquel èra lo mai bèl de totes.
(Tirat e tradusit de Les Ritals de Cavanna).

Arquius del blòg