En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

diumenge, 1 de febrer del 2026

CAGADAS

« Son fabulosas las cagadas. Cada bèstia a sa pròpria dejeccion (sic). La cagada de la lèbre es pichona, daurada, polidament escalprada. La cagada del ragondin, aquò’s magic, se diriá una noga exotica estriada...»
(Tirat e revirat de Candice Renoir, FR3)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comentari

Arquius del blòg