S'ES ARRESTADA LA GUÈRRA

Tsahal s'es vista dins lo miralh.
S'es mespresada.
Dins la mespresa, s'es presa coma mira.
S'es suprimida.

ABANS TAST

SÒMI

AITANA BONMATI

Aitana Bonmati Balón de oro :
« Como modelos, tenemos una responsabilidad dentro y fuera del campo y debemos ser más que deportistas para luchar por un mundo más pacífico e igualitario ».
(El País)
Pas besonh de traduccion, me pensi qu’avètz entendut.

MARTROR

M'ENFIN !

CALENDARI

BLASCO IBAÑEZ

En valencian.
Era un flare d'ací prop, del convent de Sant Miquel i els Reis ; el pare Salvaor, molt volgut i apreciat per lo templaot i llest.
Yo no l'he conegut, pero mon yayo encara s'enrecordava d'haver-lo vist quan visitava a sa mare i en las mans creuades sobre la pancha esperava el chocolate a la porta de la barraca.
¡ Quin home ! Pesava prop de dèu arroves ; quan li feen hàbit nou entrava tota una peça ; visitava al dia onze o dotze cases, fent-se en cadascuna dos onces de chocolate, i quan la mare de mon yayo li preguntava :
- ¿ Qué li agrada més, pare Salvaor ? ¿ Uns ouets en creïlles o unes longanices del " frito " ?
Ell contestava, en una veu com un ronquit :
- ¡ Tot barrejat ; tot barrejat !

En occitan.
Èra un monge d’aquí pròche, del convent de San Miguel de los Reyes ; lo paire Salvaor, fòrça presat de totes per l’èime e la bonassariá.
Lo coneguèri pas, mas mon papeta se remembrava quand veniá en çò de la maire, las mans sul ventre a esperar lo chocolat a la pòrta de la barraca. Quin òme ! Costejava lo quintal ; quand li fasián un vestit nòu, caliá un ròl complet de teissut ; cada jorn visitava onze o dotze ostals ont s’empassava dins cadun sas doas onças de chocolat. Quand la maire de mon papeta li demandava :
- Que vos agrada mai, paire Salvaor : uòus amb patanas o salcissa en padena ?
Aqueste respondiá d’una votz roncadissa :
- Tot barrejat ; tot barrejat !
Tirat de QUATRE CONTES I UN POEMA EN LLENGUA VALENCIANA a las Edicions Mosseguello.

ADICCION

EXCUSAS TORNARMAI

Google accepta pas pus l'apasturatge d'aqueste blòg ont se pòt pas mai far que que siá, levat escriure aquel messatge. Benlèu las causas se van adobar ?
***
Google ne permet plus que j'alimente ce blog sur lequel je ne peux plus rien faire, si ce n'est écrire ce message. Peut-être les choses vont-elles se régler ?

VIOLÉNCIAS

VERGONHA !