En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dilluns, 27 de maig del 2024

GIONO

Li aviái mostrat cossí jogar al batèu esmarrat. Bastava pas qu’un riusset e un tròç de fusta.
Lo riusset l’aviam... Se torciá per las pèiras e caliá clinhar fòrça de l’uèlh per veire, en plaça del riusset, un fluvi bèl al delà de las mars. Preniam una rusca de surrièr o un bocin de cana.
- Son cinc aquí dessús, disiái... un bèl amb la barba, lo capmèstre. Un pichon amb de bòtas, es el qu’a lo pistolet. Un magre que pòrta la guitarra en bricòla, Mostalon lo fidèl, e la prisonièra.
(Tirat e tradusit de Mémoires d’enfance dins Jean le Bleu de Jean Giono).

Arquius del blòg