Atal fan los òmes que lo desir eissorba :
Prestan a las qu’aiman meritis illusòris.
[...]
Negra, es color mèl, bruta e pudenta, naturala :
Uèlhs mortinèls, aquò’s Pallas, nerviosa e seca, una gazèla ;
La nana sembla una Gràcia, de potonejar,
La giganta una divessa plena de majestat ;
La quèca cardineja, la muda es modèsta ;
La diablessa aissabla e lengaruda, flama arderosa ;
Chatona genta, la que s’estralha
de magritge ; delicata la que tossís a s’enganossar ;
La poparuda, Cerès ajaguda de Bacus ;
La camusa, Silèn e Satir, poton blos la potarruda.
Mas seriái tròp long o volguèssi tot dire...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada