En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dissabte, 27 de setembre del 2025

UN ÒME E UNA FEMNA

L’òme, dins sa nacèla de montgolfièra, sap pas mai ont es. Davala un pauc e vei una femna. Davala encara mai per demandar :
- Desencusatz-me madama, benlèu me podètz ajudar ? Deviái encontrar un amic, mas ara me teni una ora de retard e sabi pas mai ont soi…
La femna respond :
- Sètz dins la nacèla d’un aéronef a un detzenat de mètres de nautor. Vos trapatz precisament a 49 gras 28 minutas 11 segondas nòrd e 8 gras 25 minutas 58 segondas èst.
- Devètz ésser engenhaira, ditz l’òme.
- Vertat, respond la femna, cossí avètz trobat ?
- Es pas complicat fa lo navigaire, çò qu’avètz dich es tecnicament corrècte, mas ne pòdi far res e sabi pas totjorn ont me tròbi. Per parlar clar, m’avètz brica ajudat. Melhor, m’avètz encara mai retardat !
La femna de li dire :
- Devètz ésser un capmèstre.
- De segur, respond l’òme, ufanós, mas cossí avètz trobat ?
- Vaquí, fa la femna. Sabètz pas ont sètz nimai ont anatz. Ne sètz arribat aquí en calfant e bracejant una quantitat d’aire de las bèlas. Avètz fach una promessa sens l’idèa de cossí la podriatz téner e ara demandatz a de personas que son en dejós de vos que resòlgan vòstre problèma. Vòstra situacion abans e après nòstre rescontre a pas cambiada, mas coma per còp d’astre, soi ieu ara que ne soi responsabla segon vòstre vejaire !

Arquius del blòg