En lengadocian

La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).

dimecres, 1 de gener del 2014

RESSOPET



BONNE ANNÉE !

A la television, « Sénher me’n vau plegar l’arcadura del caumatge a la fin de 2013 » jòga de la flaüta mentre que s’enfonza lo Titanic. Messorgas d’un arrancaire d’esper. Se vòl fisançós-metòde Coué-, e volontarista, per combatre lo caumatge… qu’el quitament farga. Comprenètz, los temps son ispres. « Bona annada ! » Prioritat al capital. Encara una « bona annada » pel CAC 40. Lo president manda recèptas de dreta, cinicament assumidas : sarratge de cinta pel « pichons », reduccion del deute public, del còst del trabalh. L’arsenal sarkosian tot. A còrfendre ! Escandalós ! Just lo contrari de çò que caldriá far… Lo ressopet passa pas. Per qual nos pren lo plegat convertit del mercat ? per d’ustras dins la borricha ? per de bestial per sagnar ? « Viva la Republica, viva França ! ».
« Amb aquela esquèrra, pas besonh de dreta », çò ditz Julon. Aquò’s vertat aquò !
Alara, per Sant Silvèstre, defenestra l’orquestra que jòga l’aire grand dels sacrificis, del « i podèm pas res ». Òc, solide que podèm, per que l’annada siá vertadièrament novèla.

BONNES FÊTES

dimecres, 25 de desembre del 2013

CONTE DE NOËL

     Dins un convent, la maire superiora vièlha es ajaçada. Es a mand de tibar l’artelh e totas las religiosas son acampadas a son cabèç per pregar e per l’assistir dins sos darrièrs moments. Sèm lo 24 de decembre.
Sabon pas de que far per son darrièr Nadal. Alara, una li porgís un pauc de lach « bio » que ven de la bòria de la comunautat.
La paura ensaja de tastar, mas lèu descorada, vira lo cap.
Una autra se rementa que l’an passat, un piós donator aviá portat un botelhon de riquiquí.
La religiosa dobrís la cantina, ne vueja un brave rajal dins lo lach e torna alprèp de la morenta. Li banha los pòts amb la benediccion dels àngels de la grépia.
La maire ne beu un còp, puèi un autre, e encara un autre… e après aver acabat tot fins a la darrièra goteta, trapa la fòrça per dire :

« Après aver viscut amassa aquel darrièr jorn de fèsta, voldretz plan recebre un darrièr conselh… »

Se quilha sul lièch coma reviscolada, sa cara s’enlusentís d’una jòia que sembla tota celesta, e fa :

« La vaca, aquela d’aquí, subretot la vendètz pas jamai ! »

JOYEUX NOËL



dijous, 7 de novembre del 2013



BONNETS ROUGES


Aurai pas qu’un mot, sénhers patrons : una granda capelada.
Aquò’s bèl, aquò’s fabulós : capitar a far entendre « bota per barral » als salariats bretons.
E coma a Guiclan faire aplaudir la demolicion d’un portic d’eco-taxa al nom de la defensa de l’emplec, es extrordinari, un pauc maquiavelic benlèu, mas grandaràs. Òsca als patrons locals e al MEDEF nacional, e tanben a sos representants de la dreta extrèma e de l’UMP, mascarats pel còp en aparaires de la classa obrièra, segur o caliá gausar, mas coma disiá Audiart : « Les cons ça ose tout ». Aquels braves salariats venguts caumaires  que se passejan jos l’uèlh trufandièr de sos patrons licenciaires, lo cap cargat de la meteissa boneta roja, aquò auriá pogut èsser esmovent s’èra pas tan triste.
Meteissa boneta roja, mas aquí encara, se podiá veire la diferéncia entre lo salariat licenciat e lo patron licenciaire, que la boneta del patron portava encara lo riban, marca del present del patron d’Armor Luxe, boneta porgida a gratis, mentre que la boneta del salariat portava encara l’etiqueta penjanta del prètz pagat (entre 5 e 12 euros).
E òc, totes amassa per desrabar los portics d’eco-taxa, mas per çò qu’es de l’emplec, aquò’s coma per la boneta, i a lo prètz de la neciesa.

dijous, 17 d’octubre del 2013

COMME TOI

Je m'appelle Léa, mon nom est un peu comme le tien Leonarda.
 
Comme toi j'ai 15 ans
Comme toi je vais à l'école,
Comme toi j'habite en France
Comme toi j'ai des bras des jambes, un coeur
Comme toi j'ai des amis,
Comme toi j'aime,
Comme toi j'ai des rêves, des espoirs,
Comme toi je ris et je pleure,
 
Je pleure aujourd'hui car j'ai honte,
J'ai honte d'avoir fêté le changement,
J'ai honte de rester quand toi tu pars
J'ai honte de mon gouvernement
 
J'ai honte d'être Léa et pas Leonarda
 
E tant pièg per l'occitan aqueste còp !

Arquius del blòg