Caganer catalan
L’excrement es, dins totes los senses del mot, inagantable : es una causa bruta, obscèna, tabó, que se pòt pas dire, censurabla, abjècta, immonda, d’amagar, de rebufar.
Situat al darrièr escalon dels elements, i a pas de mot « cande » per lo dire.
Çaquelà es consubstancial a la vida de totes los èstres vius, coma o escriu Montaigne dins sos Essais [...]
Present dins de folclòres nombroses, del bufalcul e del caganer meridionals a las tornadas pebradas dels mainatges, d’Aristofanes als mites excremencials amerindians, l’excrement se pòt pas dire enlòc, mas es present e presupausat pertot. Es, coma lo jutjament, la causa del monde la mai partejada [...]
La scatologie s’apparente à une sorte de laboratoire du rapport à la langue, de terrain d’exploration de ses infinies possibilités sémantiques, blasphémiques et euphémistiques (Benveniste).
D’efèit, se pòt aisidament preveire que, coma per l’enonciat de tot element censurable o indicible, l’escatologia se dega de cercar totas menas de torns e de biaisses de lenga per s’exprimir. Escriure un diccionari d’escatologia es, indirectament, redigir un ensag sus la censura e lo censurable.
(Extrach tirat e revirat del Dictionnaire littéraire de la scatologie, d’Aristophane à Pierre Michon, Ed. Garnier).
             En lengadocian
La poesia, aquò's lo pan dels paures (Serge Pey).
dilluns, 24 de juny del 2024
diumenge, 23 de juny del 2024
GARDAREM...
Après 18 annadas de batèsta, lo projècte demencial de super-iper-mercat (primièr Portes de Gascogne puèi Val Tolosa) es estat definitivament abandonat.
Dins sa darrièra AG, l’associacion de Plasença deu Toish Gardarem la Menude (nom del luòc-dit) a decidit d’organizar un quicòm per festejar l’eveniment : lo 1èr de setembre venent.
Mai de precisions mai tard.
Aquí la retrospectiva :
http://www.gardaremlamenude.com/blog/pages/accueil
dissabte, 22 de juny del 2024
PUDESINA
Quand France TV (servici public ?) acompanha lo RN.
S’apresta lo revirament de vèsta ?
https://www.blast-info.fr/articles/2024/info-blast-france-tv-organise-une-purge-des-journalistes-signataires-de-la-tribune-contre-la-menace-de-lextreme-droite-ZQYtNLH2ROutHmzHJx22zg
https://www.humanite.fr/medias/extreme-droite/front-commun-des-medias-des-signataires-sanctionnes-a-france-televisions
S’apresta lo revirament de vèsta ?
https://www.blast-info.fr/articles/2024/info-blast-france-tv-organise-une-purge-des-journalistes-signataires-de-la-tribune-contre-la-menace-de-lextreme-droite-ZQYtNLH2ROutHmzHJx22zg
https://www.humanite.fr/medias/extreme-droite/front-commun-des-medias-des-signataires-sanctionnes-a-france-televisions
divendres, 21 de juny del 2024
dijous, 20 de juny del 2024
PLEGAREM PAS
Sul blògue de l’IEO Erau un article interessant :
https://ieo-erau.com/19/06/2024/plegarem-pas-facia-a-la-granda-paur/
https://ieo-erau.com/19/06/2024/plegarem-pas-facia-a-la-granda-paur/
dimecres, 19 de juny del 2024
dilluns, 17 de juny del 2024
NFP
Lo programa :
https://assets.nationbuilder.com/nouveaufrontpopulaire/pages/1/attachments/original/1718371078/Programme-nouveaufrontpopulaire.pdf
Quand les blés sont sous la grêle
Fou qui fait le délicat
Aragon
https://assets.nationbuilder.com/nouveaufrontpopulaire/pages/1/attachments/original/1718371078/Programme-nouveaufrontpopulaire.pdf
Quand les blés sont sous la grêle
Fou qui fait le délicat
Aragon
diumenge, 16 de juny del 2024
LO MOT ESCÒLA
Una istòria pels joves
Aquela es subretot pels joves que van èsser suspreses d’o conéisser.
Escòla, mot que ressona per eles coma trabalh, susor, pena, sòm perduda, laguis e carpans, vòl dire tot just lo contrari : repaus, lésers, plaser, temps liure. Atal. Lo mot « scholé » vòl dire vertadièrament tot aquò, per la rason que, dins l’Antiquitat, quand los òmes se vodavan per la màger part a las duras besonhas de las armas e dels camps, las oras dedicadas als libres e a l’exercici de l’esperit èran per eles un repaus agradiu e reviscolaire. Los Latins disián quitament « otia litterata » - lésers consacrats a las letras - las oras ont cadun s’emplegava a la cultura, a las lecturas, e en general als estudis.
Tirat e revirat de Aldo Gabrielli, Avventura nella foresta del vocabulario.
Aquela es subretot pels joves que van èsser suspreses d’o conéisser.
Escòla, mot que ressona per eles coma trabalh, susor, pena, sòm perduda, laguis e carpans, vòl dire tot just lo contrari : repaus, lésers, plaser, temps liure. Atal. Lo mot « scholé » vòl dire vertadièrament tot aquò, per la rason que, dins l’Antiquitat, quand los òmes se vodavan per la màger part a las duras besonhas de las armas e dels camps, las oras dedicadas als libres e a l’exercici de l’esperit èran per eles un repaus agradiu e reviscolaire. Los Latins disián quitament « otia litterata » - lésers consacrats a las letras - las oras ont cadun s’emplegava a la cultura, a las lecturas, e en general als estudis.
Tirat e revirat de Aldo Gabrielli, Avventura nella foresta del vocabulario.
dissabte, 15 de juny del 2024
divendres, 14 de juny del 2024
CONDEMNACION
Condemnacion d’un òme bon
Vejam : sabèm que siás nòstre enemic. Es per aquò que te volèm mandar a la paret. Mas, rapòrt a tos meritis e a tas qualitats bèlas, serà una bona paret, te fusilharem amb de balas bonas, tiradas per de fusilhs bons, e te sebilirem amb una pala bona en bona tèrra.
(Tirat e revirat de L'interrogatòri del ben de Bertolt Brecht ).
Vejam : sabèm que siás nòstre enemic. Es per aquò que te volèm mandar a la paret. Mas, rapòrt a tos meritis e a tas qualitats bèlas, serà una bona paret, te fusilharem amb de balas bonas, tiradas per de fusilhs bons, e te sebilirem amb una pala bona en bona tèrra.
(Tirat e revirat de L'interrogatòri del ben de Bertolt Brecht ).
dijous, 13 de juny del 2024
ESTRANGIÈR ?
Estrangièr ? Que vòl dire aquel mot ?
De qué ? Sus aquel ròc, teni mens de drets que dins aquel camp ?
De qué ? Passat aquel riu, aquel camin, aquel barralha, aquela linha blava o roja visibla pas que sus las vòstras mapas, los arbres, las flors e lo solelh me coneisson pas mai !
Quina peguesa de pretendre que soi mens òme dins un canton de tèrra que dins l’autre ! Me disètz : « Sèm al nòstre e sètz pas al vòstre ! »
Ont ? Aicí ? Avètz pas qu’a i cavar un clòt e veiretz que la tèrra m’i reçauprà tant coma a vos.
(Tirat e revirat de Victor Hugo, Choses vues).
La bestiesa es sovent peremptòria, fòrça autoritària, afirmativa. Lo domeni del nacionalisme, del racisme, de la percepcion de l’autre, es un magasin inagotable de conariás.
(Tirat e revirat de Jean – Claude Carrière).
Jean-Claude Carrière, nascut lo 17 de setembre de 1931 a Colombièiras d'Òrb, dins Erau, e defuntat lo 8 de febrièr de 2021 a París foguèt un escrivan, scenarista, parolièr e meteire en scèna d'expression francesa, tanben actor a l'escasença. D'esperel se definís coma un "contaire" (Wikipedia).
La negacion de la diferéncia mena totjorn, jos de formas divèrsas, sul lindal del desastre.
(Tirat e revirat de Sophie Bessis).
Sophie Bessis es nascuda en 1947 a Tunis dins una familha de la borgesia josiva tunisiana. Agregada d’istòria, e anciana redactritz màger del setmanièr Jeune Afique, es en 2018 cercaira associada a L’IRIS (Institut de Relations Internationales et Stratégiques) de París e secretària generala adjunta de la FIDH (Fédération Internationale pour les Droits Humains). Ensenhèt l’economia politica del desvolopament al departament de sciéncia politica de la Sorbonne e a L’INALCO (Institut National des Langues e Civilisations Orientales). Trabalhèt tanben per l’UNESCO e l’UNICEF e menèt de nombrosas missions en Africa (Wikipedia).
De qué ? Sus aquel ròc, teni mens de drets que dins aquel camp ?
De qué ? Passat aquel riu, aquel camin, aquel barralha, aquela linha blava o roja visibla pas que sus las vòstras mapas, los arbres, las flors e lo solelh me coneisson pas mai !
Quina peguesa de pretendre que soi mens òme dins un canton de tèrra que dins l’autre ! Me disètz : « Sèm al nòstre e sètz pas al vòstre ! »
Ont ? Aicí ? Avètz pas qu’a i cavar un clòt e veiretz que la tèrra m’i reçauprà tant coma a vos.
(Tirat e revirat de Victor Hugo, Choses vues).
La bestiesa es sovent peremptòria, fòrça autoritària, afirmativa. Lo domeni del nacionalisme, del racisme, de la percepcion de l’autre, es un magasin inagotable de conariás.
(Tirat e revirat de Jean – Claude Carrière).
Jean-Claude Carrière, nascut lo 17 de setembre de 1931 a Colombièiras d'Òrb, dins Erau, e defuntat lo 8 de febrièr de 2021 a París foguèt un escrivan, scenarista, parolièr e meteire en scèna d'expression francesa, tanben actor a l'escasença. D'esperel se definís coma un "contaire" (Wikipedia).
La negacion de la diferéncia mena totjorn, jos de formas divèrsas, sul lindal del desastre.
(Tirat e revirat de Sophie Bessis).
Sophie Bessis es nascuda en 1947 a Tunis dins una familha de la borgesia josiva tunisiana. Agregada d’istòria, e anciana redactritz màger del setmanièr Jeune Afique, es en 2018 cercaira associada a L’IRIS (Institut de Relations Internationales et Stratégiques) de París e secretària generala adjunta de la FIDH (Fédération Internationale pour les Droits Humains). Ensenhèt l’economia politica del desvolopament al departament de sciéncia politica de la Sorbonne e a L’INALCO (Institut National des Langues e Civilisations Orientales). Trabalhèt tanben per l’UNESCO e l’UNICEF e menèt de nombrosas missions en Africa (Wikipedia).
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)











