Les légendes, les mythes, la fable, sont comme des réservoirs profonds où dorment le sang et les larmes des peuples (Baudelaire).

dilluns, 29 de novembre del 2010

Teatre de La Rampa.



E mai patissiái encara d’una lombalgia, capitèri aqueste dimenge de vèspre de grisalha de me trigossar duscas al vilatge vesin ont se jogava LA PEÇA que cal veire sens mancar : Aristofanadas, femnas al poder, revi    -rat directament del grèc per Marcèu Esquieu e jogat d’un biais remirable per la companhía TIO La Rampa bailejada per Bruno Cécillon. 
http://www.larampe-tio.org/aristofanada-oc.php#
Un vertadièr chal blos. I cal anar ! Un centenat de personas an presada aquela produccion, sens pas tròp de reclama del costat de la comuna qu’èra un espectacle pagat pel Conselh General. Òsca al Conselh General de Garona Nauta. Una meravilha fòrça plan adaptada e modernizada. Tan modernizada qu’ai cregut reconéisser un morre plan conegut.
Per vos ajudar a devinhar aquela cabòça, es pas cada jorn qu’avèm l’escasença d’èsser irrespectuós (desencusatz me pòdi pas reténer), e ben aquí l’avètz.


2 comentaris:

lo monta-mametas ha dit...

De còps, mas benlèu m'engani, seriá pas lo Sarcolha?
Confirmi, afortissi e aquí m'engani pas la pèça es remirabla.

Cercaval ha dit...

Òsca ! As ganhat lo dret de tornar.
Amistats.